Un de gener, dos de febrer, tres de març, quatre d’abril… Segur que ja saps de què ha de tractar aquest post.
Ahir, 6 de juliol, com tots els anys a les 12 del matí es va llançar el famós txupinazo que marca el començament una de les festes més populars del món: els Sant Fermines de Pamplona. Avui, 7 de juliol, a les vuit del matí s “ha llançat el coet que avisa de la sortida dels bous dels corrals donant començament el primer encierro d” aquests Sant Fermines amb milers de corredors de tot el món jugant-se la vida.
Una Festa internacional
Si per alguna cosa destaquen les festes de Sant Fermí és per la seva repercussió internacional de forma especial als països anglosaxons. Una enquesta realitzada entre els corredors dels passats encierros destacava que el 60 % dels participants són estrangers. D “aquests, un 22,5 % són estatunidencs, un 13 % australians o neozelandesos, un 6,3 % anglesos, un 2 % sud-americans, un 1,1 % francesos i un 15% d” altres nacionalitats.
Aquest fenomen no es deu a una gran campanya de màrqueting si no que té la seva explicació en les referències que, sobre aquestes festes, va recollir Ernest Hemingway en les seves cròniques periodístiques i en la seva novel·la “The sun also rises”, coneguda com a “Fiesta” en la seva traducció al castellà.
Durant tots aquests anys, han estat molts famosos angloparlants els que han visitat la ciutat de Pamplona a San Fermín: Charlie Sheen, Orson Welles, Alice Hall, Joe Disler, Ray Morton i el dramaturg Arthur Miller i la seva dona, el jugador de l “NBA Dennis Rodman… A més hi ha un important nombre que viuen les festes de la ciutat com a pròpies. Per exemple els americans David Black —que va venir 40 vegades— i Matt Carney —que va arribar a ser un gran corredor de l” encís—.
És tal la importància dels visitants de països angloparlants que destaca el pla de conscienciació que ha dut a terme l “Ajuntament de Pamplona llançant una campanya entre els operadoradors turístics d” Austràlia, Gran Bretanya i Nova Zelanda que busca evitar el “fuenting” —els famosos salts que molts assistents als Sanfermines realitzen des de la font de la Navarreria—, vol fomentar la presència i l “ús de roba blanca en l” encierro i que es respectin les normes de comportament en els mateixos.
[youtube id=”B69Cy_jpAIE” width=”600″ height=”350″ autoplay=”no” api_params=”” class=””]
Hemingway i els Sant Fermines
Ernest Hemingway (Estats Units, 1899-1961) va arribar per primera vegada a Pamplona, procedent de París, el 6 de juliol 1923, tot just iniciades les festes de Sant Fermí. L’escriptor eivissenc va visitar les festes de Sant Fermí en vuit ocasions entre 1923 i 1959. Sens dubte, l’escriptor no va actuar com un mer observador de l’ambient de la ciutat pamplonica sinó que va submergir de forma total en l’ambient festiu participant com un pamplonès més i vivint les festes amb orgull pamplonica. Establiments encara en funcionament com l’Hotel La Perla, el Cafè Iruña —tots a la cèntrica Plaça del Castell— el Bar Txoko i l’Hotel Yoldi, guarden records del pas de l’escriptor americà.
Si alguna cosa va atreure d’una manera especial l’escriptor va ser la relació entre el toro i la mort tenint la seva màxima expressivitat tant en els encierros com en les corrides de les quals era un assidu. De fet, Ernest va mantenir una gran amistat amb diversos dels toreros més importants de l’època.
El que potser molta gent no sap és que Hemingway va ser un corredor més en els encierros en contraposició amb la creença popular que mai va córrer un encierro i que a més tenia molta por, cosa que s’ha demostrat no ser cert. La veritat és que l’escriptor va córrer per primera vegada l’encís el 7 de juliol de 1924 acompanyat de Donald Ogden Stewart —escriptor i guionista estatunidenc— tot i que com ell mateix va reconèixer, en aquesta primera carrera no va tenir contacte directe amb els astats.
Una altra prova del seu amor pel món dels encierros va ser el volteig que va patir Donald Ogden per part d “una vaqueta, sent ajudat per Ernest Hemingway per escapar tot i que finalment també ell va ser voltejat, cosa que es va convertir en notícia mundial. Hemingway també va ser testimoni del primer mort de l” encís, el navarrès Esteban Domeño. Aquest esdeveniment li va marcar i li va plantejar la dualitat entre festa i tragèdia que després va traslladar a la seva novel·la “Festa”.
Com a recompensa a la seva tasca divulgativa l «Ajuntament de Pamplona va tributar un homenatge a Ernest Hemingway el 6 de juliol de 1968. Per a això, es va inaugurar un monument en el passeig que porta el seu nom, al costat de la Plaça de Bous, en un acte al qual va assistir la seua última esposa, Mary Welsh. El monument porta a la seva base la següent dedicatòria: “A Ernest Hemingway, Premi Nobel de Literatura, amic d” aquest poble i admirador de les seves festes, que va saber descobrir i propagar. La Ciutat de Pamplona, Sant Fermí, 1968».
Ja saps, si no tens pla per a aquesta setmana i vols practicar el teu anglès, visita els Sant Fermines perquè segur que trobes algú estranger que vulgui parlar amb tu. Però tinc cura dels encierros i els excessos!
