Ja no queda res perquè els nostres joves s “hagin d” estudiar el seu curs d “anglès a l” estranger! Wicklow, Cambridge, Boston, Exeter, Ontario, Londres, Eastbourne, Brighton, Nova York, Toronto… ¡i molts més!
Tots els nostres joves aniran acompanyats en el seu viatge i durant el que duri la seva estada en grup pels nostres monitors Newlink, els quals cuidaran d’ells en tot moment. Molts pot que encara no coneguen la feina que realitzen, per això vam explicar la importància de la figura del monitor.
Abans de res, des d “aquestes línies volem agrair a tots els monitors i monitores que ens han acompanyat en els nostres cursos al llarg de tants anys, per l” esforç i treball que han fet amb els grups de joves i amb Newlink. Sou genials!
Què són els monitors Newlink?
Els monitors són una figura clau en l’èxit dels nostres programes per a joves a l’estranger. Gràcies a ells els nostres estudiants no només se senten protegits en tot moment, sinó que també senten l’energia i el suport necessaris perquè el seu viatge es converteixi en una experiència inoblidable.
Els monitors són la referència que tenen els xavals en el seu destí, sabent que poden acudir-hi en tot moment davant de qualsevol dubte o percance. És per això que posem gran cura en la selecció i preparació dels nostres monitors. Els requisits mínims que exigim que compleixin són:
- Edat mínima de 24 anys.
- Nivell d’ anglès mínim C1.
- Que tinguin estudis universitaris en curs o acabats.
La majoria dels nostres monitors repeteixen estiu rere estiu amb Newlink, per la qual cosa comptem amb un equip de veterans i veteranes. Com molts d “ells són professionals de l” educació i apassionats viatgers, tenen desenvolupada una gran responsabilitat i il·lusió per descobrir nous llocs i compartir aquestes experiències amb joves. Davant de tot són persones alegres, sociables, dinàmiques, extrovertides i a qui els apassiona aprendre nous idiomes.
En aquest vídeo t’expliquem com és el procés de selecció del nostre equip de monitors Newlink:
[youtube id=”7Nl1E5mnOn0″ width=”600″ height=”350″ autoplay=”no” api_params=”” class=””]Quina formació se’ls dona als monitors?
Uns mesos abans de l’inici del curs fem una jornada de formació per a monitors. L’objectiu d’aquest dia és transmetre tot el nostre coneixement i pautes de comportament durant totes les fases del programa: des de la trobada amb el seu grup a l’aeroport d’origen, durant el viatge, l’arribada a la destinació, l’inici de les classes, el seguiment de la satisfacció dels estudiants amb el nivell de les seves classes, amb les seves famílies o residències…
En definitiva, expliquem tot l’essencial perquè la realització de les activitats programades surti segons el coordinat, fent especial èmfasi en les solucions a aportar davant de percanços imprevistos que puguin sorgir. En aquesta jornada, els monitors veterans juguen un rol molt important compartint les seves experiències viscudes en estius anteriors.
Quines són les funcions dels monitors?
La primera presa de contacte del monitor amb les famílies i els joves és a través dels grups de Facebook. Cada destinació compta amb un grup en el qual anar-se coneixent els uns amb els altres abans d “iniciar el viatge i compartir preguntes comunes. En els grups es publica tota la informació de cada monitor i consells previs al viatge, com per exemple consells a tenir en compte a l” hora de fer la maleta.
A més de les funcions que ja hem esmentat, els monitors són els encarregats de comptar a les famílies el dia a dia del grup en el seu destí. A través del nostre blog, les famílies poden conèixer el que està passant a quilòmetres de distància i assabentar-se de totes les activitats, excursions i anècdotes que han fet els seus fills i filles, a més de poder veure fotos diàries que fan els mateixos monitors i que es pengen en els nostres àlbums virtuals de Flickr.
El treball dels monitors amb els blogs és de vital importància per a les famílies, els quals poden fer un seguiment diari de la situació dels seus fills a l “estranger gràcies a ells, per això és molt gratificant que es vegin recolzats amb el seu suport i missatges d” agraïment al blog.
Però perquè veieu com funcionen els blogs i l’especial relació que es crea amb ells, és millor que en veieu un exemple. Us deixem aquesta emotiva comiat que va escriure el nostre magnífic monitor Gorka:
Aquesta és l “última vegada que ens despertem a Wexford aquest estiu. Avui és un d” aquests dies tristos, que preferiríem no haver de viure “ls pel sol fet que no és fàcil acomiadar-se d” aquesta família que t “ha acollit des del primer moment com si d” un membre més es tractés.
De vegades el gaudir d “alguna cosa requereix un patiment posterior quan saps que s” acaba. I això ens ha passat avui. És lògic que dol perdre algú volgut, algú que ha fet de la teva estada en una terra estranya, una experiència inoblidable.A hores d «ara qualsevol seguidor fidel del blog ha de saber 3 coses: la primera, que el monitor és de Bilbao. Espero que hagi quedat clar, que ningú em digui després “sí, aquest monitor basc de Sant Sebastià…”. NO! De Bilbao, capital del món (amb tots els respectes als meus amics “donostiarres”, que Donosti és molt bonica però els de Bilbao som molt de Bilbao). La segona és que a Irlanda plou fins i tot a l» estiu. I la tercera és que els meus nens són els millors, i que ningú es meta amb ells. Ja són part de la família.
Com dèiem, avui toca comiat. La quedada era a les 13h. I allà, a l’església que ha estat testimoni de tantes i tantes quedades, una desena de cotxes reposaven al voltant d’una trentena de persones lamentant el comiat perquè una part d’ells va marxar de tornada a Barajas.
No sé com explicar això, és difícil. Suposo que com altres moltes coses a la vida, aquesta experiència cal viure-la i punt. És el meu cinquè any fent el mateix, em sé la dinàmica i poques coses em sorprenen ja, però l’últim dia sempre és complicat perquè sents com has de deixar enrere alguna cosa que ja és part de tu.
No només les famílies, sinó també amics, professors, monitors… Són 3 setmanes compartint 24 hores al dia. Ja som com una família enorme.
El conductor de l’autobús ens ha cridat l’atenció diverses vegades perquè havíem de complir un horari que les llargues abraçades de comiat no volien respectar. Sobra dir que tothom estava emocionat. Intentàvem agrair amb mostres d’afecte el que no podíem dir amb paraules.
Al final l “autobús va partir i després de dues hores de camí arribem a l” aeroport. El viatge ens va retornar al punt de partida i al final hem pogut reunir-nos amb les nostres famílies originals.
I aprofiteu aquest últim post per agrair-vos a tots la vostra fidelitat, tant als que us feu veure com als que no. Ja que sé que diversos pares han seguit el blog i no han pogut comentar per raons diverses. No us preocupeu, jo us vull a tots per igual.
Gràcies a tots per haver compartit aquestes tres setmanes amb nosaltres. Ha estat un plaer tenir-vos entre nosaltres. Espero poder veure “ns de nou, ja sigui en un programa similar de Newlink o prenent alguna cosa a qualsevol part del món. Gràcies pels ànims i el suport. Saber que estàs a l” altra banda ajuda sobremanera, realment no sabeu la il·lusió que fa. De cor moltes gràcies.
