La meva primera vegada a Anglaterra (II)

Com us vaig prometre la setmana passada, aquesta setmana toca parlar-vos de la meva experiència a la Universitat de Leeds. La pròxima setmana us parlaré dels bars i pubs de Leeds.

El meu contacte amb la Universitat de Leeds es deu al fet que, com ja us comento, la meva nòvia està realitzant una estada en aquesta Universitat i per tant mentre ella treballava jo també ho feia a distància des de les instal·lacions de la mateixa.

Per arribar a la universitat de Leeds havíem d «anar uns 20 minuts. Era un camí divertit. La primera part anàvem per carrers residencials de tota mena on es podia veure la completa multiculturalitat de la societat anglesa i on em feia especial gràcia un lloc de fast food anomenat “Popina ́s” que estava ple a l» hora de menjar amb una suculenta carta barreja de kebab, pizza, hamburgueses i, per suposat, el clàssic «english breakfast» amb les seves mongetes, ous fregits, llonganisses, bacon i algun tomàquet o xampinyó.

La segona del part del camí transcorria per un parc d “immenses praderies on els anglesos al poc que surt un raig de sol, surten com bolets. No era difícil veure tots els dies partits de futbol improvisats, persones fent crossfit, assajant coreografies… L” ús dels espais públics és una cosa que hem d “aprendre dels anglesos, no així de la recollida d” escombraries per part dels usuaris del parc.

En arribar a la universitat en primer lloc em va cridar l “atenció l” espectacular dualitat que hi ha entre els edificis del campus, on l “estil tradicional —al més pur estil british— es barreja amb edificis moderns i funcionals. La Universitat de Leeds té una animada vida estudiantil. Hi ha grups i col·lectius de tota mena per fomentar la participació dels estudiants en la vida universitària. Sens dubte, els més interessant són els horts col·lectius que hi ha al campus —en aquesta època de l” any estan espectaculars, plens de maduixes i frambueses— on els estudiants interessats poden participar en la seva cura i qualsevol estudiant pot recollir els productes sempre que sigui per al seu propi consum.

Una altra cosa que em va cridar l’atenció i que va fer que m’alegrés de no haver de visitar Leeds a l’hivern van ser els dispensadors de sal que es poden trobar a les entrades dels edificis, ¡que fred ha de fer a Leeds!

Però sens dubte, el que més em va cridar l “atenció van ser les gales de graduació que es van celebrar durant la setmana que vaig assistir a diari. Des de les nou del matí, els estudiants passaven a recollir la seva toga per les instal·lacions per, unes hores després, donar començament l” acte de graduació al més pur estil “Hollywood”. Era tal la importància de l “acte que es retransmetia en streaming a totes les pantalles del campus. Aquest acte em va permetre veure tant la moda masculina —cal reconèixer que els anglesos tenen estil— com la moda femenina. Aquesta última és sens dubte molt més cridanera en comparació amb l” espanyola, predominant els vestits extremadament cenyits, curts, acolorits i per suposat amb uns tacons d “infart que posaven en perill constant la integritat física de les angleses, sobretot un cop finalitzat l” acte on els estudiants i les seves famílies celebraven el dia amb una copa de xampany —millor dit una ampolla, a 9 lliures cada copa—, una gerra de Pims o una pinta de cervesa.

Tot i que la Universitat compta amb connexió WiFi a tot el campus, decidí que anava a treballar des del “Leeds University Union”, un edifici en el qual els estudiants disposen de sales de jocs, llocs de menjar, supermercat, bars de festa i fins a un tradicional pub anglès. Era el millor espai per poder analitzar la “fauna” universitària.

Em va sorprendre la quantitat d «estudiants asiàtics que estudien anglès a la Universitat de Leeds, amb ells compartia l» hora de dinar. Hi ha una important diferència cultural entre països amb el tema el «menjar o lunch». Els asiàtics prefereixen els seus tuppers d «arròs i curry, mentre que els estudiants anglesos prefereixen el pack del supermercat de tres lliures que inclou sandvitx o amanida + snack + beguda. Com tots sabeu, els anglesos culturalment criden a aquest menjar “lunch”, que si ho compares amb els nostres àpats d» Espanya, resulta no ser tan copiosa. Alguns espanyols com jo no entenem com no moren de fam tan sols amb aquest menjar.

La sala des de la qual treballava era un punt de reunió d’estudiants o en algunes ocasions un bon espai per fer un capçal —no van ser un ni dos els estudiants que es quedaven adormits en els seus serrells—, posar-se a assajar una coreografia de break dance o discutir de les novetats del mercat Premier. Un lloc la mar de curiós amb un ambient universitari molt distès.

El proper dijous us segueixo comptant les meves aventures a Leeds, un destí que recomano per a tothom qui vulgui aprendre anglès i submergir-se en la cultura britànica.