Tal com informava El Confidencial, la setmana passada es va celebrar el congrés Multilingual education: policy, practice and reality, organitzat per Cambridge English a la Universitat de Salamanca.
Tots els ponents van ressaltar la gran inversió i aposta que s “està fent a Espanya per l” anglès, així com el canvi de mentalitat que s “ha produït davant l” idioma anglosaxó.
No hi ha dubte que l’anglès és la llengua vehicular més usada de l’actualitat en gairebé tots els àmbits. Com diversos ponents van recordar, no hi ha cap dificultat en què un japonès s’entengui amb un espanyol, un danès o un polonès en la variant de l’anglès internacional que tots aprenem, la qual té una finalitat absolutament comunicativa. I, d’aquí, que sigui una cosa tan rellevant i important.
L’anglès és treball i riquesa cultural a Europa
Kristina Cunningham, responsable de la unitat de plurilingüisme de la Comissió Europea, va comentar que Espanya està millorant a passos agegantats el seu nivell d’anglès, especialment entre les generacions més joves, però que està encara molt lluny del mínim desitjable –assolir la independència lingüística en anglès als 15 anys–, i no diguem de països pràcticament bilingües com els escandinaus.
Resulta cridaner com la Unió Europea ha acollit l “anglès com la llengua dels negocis, enfront d” altres amb multitud de parlants arreu del món, com l “espanyol o el xinès, o amb una major tradició en l” ús internacional, com el francès, llengua diplomàtica per excel·lència.
Com explica Cunningham, un coneixement ampli de l’anglès permetrà una major cohesió en el mercat laboral intern i una força laboral molt més adaptable. No obstant això, la major part de països encara estan molt lluny d’obtenir els resultats ideals: un nivell B1 al final de la secundària i un B2 en l’etapa universitària.
No és la quantitat de temps que es dedica a l’anglès, sinó el mètode
Si hi ha una idea particularment potent en la intervenció de Cunningham és que no hi ha a penes relació entre el temps que es dedica a l’ensenyament de l’anglès i el maneig de l’idioma dels alumnes. Per contra, la metodologia és un factor molt més important a l’hora d’aconseguir resultats efectius. Hi ha països que dediquen la meitat de temps a l’estudi de l’anglès que d’altres i que obtenen millors resultats. Com coincideixen els ponents, un dels grans problemes a Espanya ha estat l’speaking, tot i que també el listening.
L “aprenentatge de l” anglès a una edat cada vegada més primerenca, l “aposta per professors nadius i les estades a l” estranger, són pilars essencials a l “hora d” assegurar un major i millor aprenentatge de la llengua.
3 PETITS CONSELLS PER APRENDRE ANGLÈS
- Román Álvarez, antic degà de la Facultat de Filologia de la Universitat de Salamanca: “Constància i no desesperar-se. No creure que una llengua s’aprèn sense cap esforç”.
- Peter Medgyes, professor de la Universitat d’Eötvös Loránd d’Hongria i autor d ‘ El professor no nadiu: “Que faci el que vulgui fer, però en anglès. Si el meu fill busca alguna cosa a Google, apareixerà com a primer resultat alguna cosa en anglès i el llegirà. Aquesta és la manera d’aprendre. Més tard, li preguntaré què ha vist i què ha après, i mantindrem una conversa en la nostra llengua. Té amics de diferents llocs que coneix a través de jugar FIFA 15, amb els quals es comunica en anglès. Que la gent faci el que vol fer, i probablement ho acabaran fent en anglès”.
- Elaine Blaus, directora regional de Cambridge English a Espanya i Portugal: “Vivim en un món en el qual tothom té accés a la televisió en anglès, simplement canviant l’idioma en el menú al qual se li poden afegir subtítols. D’aquesta manera podem familiaritzar-nos amb l’idioma”.
